COMUNICACIÓ ESCOLA-FAMÍLIA AMB LES TIC

Després d’una estona cercant informació sobre la importància de la comunicació dintre del àmbit educatiu, vaig trobar un projecte realitzat fa tres mesos per el departament d’educació de la Generalitat de Catalunya “Projecte de convivència i èxit educatiu”

Entenem per comunicació, en general, el fet de transmetre informació d’un punt a un altre. En particular definim la comunicació humana com el procés mitjançant el qual unes persones es posen en contacte amb unes altres per expressar saber, un estat d’ànim, un desig, una opinió. La comunicació produeix –o aspira a produir- un intercanvi, una anada i tornada, una mena d’espiral que aporta més informació i més coneixement i estimula noves comunicacions.

Les persones construïm el nostre pensament en interacció amb altres persones.

Aprendre és una activitat cognitiva i social en la qual el fet de comunicar-se esdevé una competència clau a l’hora de construir els fonaments de la cultura i de la ciutadania.

http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Home/Arees_actuacio/innovacio_educativa/Pla%20de%20convivencia/doc_marc_projecte_convivencia.pdf

Després de llegir fragments com aquest,  de reflexionar i pensar sobre el que ens aporta la comunicació, només trobo aspectes molt positius en el acte comunicatiu; he arribat a la conclusió de que és una de les coses més necessàries i a la vegada bonica que pot fer l’esser humà.  Ens comuniquem durant tota la vida, des de que naixem fins que morim, però la comunicació adquireix una major importància quan ets pare i tens la necessitat i la curiositat de saber que fa el teu infant quan no està a prop teu, quan no el pots veure i ell no pot contar-te “fil parranda “ tot el que ha fet o a aprés. Els pares sempre han tingut una petita idea de que feien els seus nens a l’escola, quan el/la docent sortia de l’aula i els hi deia que havien fet aquell dia, després va aparèixer la llibreta viatgera amb la qual els pares i mestres intercanvien informació mitjançant les anotacions que escriuen en ella. Malgrat aquesta és una gran idea, no és visual (no conté fotografies, vídeos etc.), no pots disposar de la llibreta quan vols perquè és un material físic i únic i quan el té un no el té l’altra.

Recientment han aparegut els blogs escolars, esl quals han set una gran revolució en el àmbit educatiu, ja que malgrat suposa una despesa de temps per part dels docents, és una gran eina comunicativa i de informació per els pares, els quals poden entrar en el moment que els hi vagi bé, conèixer el que han fet i el que estan fent els seus fills a l’escola, poden veure vídeos, mirar fotos, assabentar-se de futurs esdeveniments o fer comentaris sobre el que veuen.  Només veig un desavantatge en aquest mitja de comunicació, i és la despesa de temps que ocasiona en el mestre,però tot es organitzar-se i fer entendre als pares que l’eina és renovarà sempre que es pugui, que tinguin una mica de paciència i que si per part dels docents és fa l’esforç de donar-li un sentit i utilitat, ells també s’han d’interessar en la mida de lo possible. Per això els haurem de motivar . Per ajudar a els familiars a utilitzar l’eina, seria interessant fer escoles de pares per ensenyar com fer-la servir i donar el nostre suport i ajuda si els hi cal.
Com deia es meu güelo, “sa vida es molt curta i no ens em de tancar en banda, hem de aprofitar tot allò que la faci més fàcil i ens ensenyi qualque cosa”. Les tecnologies ens poden ajudar molt a mostrar la nostra feina,a donar sentit al que fan els infants i a tenir una comunicació més fluida amb les famílies.