Avui dia som alumnes i ens han de motivar a
nosaltres,potser això ens doni més forces i recursos per aplicar a les aules i
així motivar als nostres futurs alumnes.
Molts de nosaltres ja hem treballat amb un grup
d’infants i en som conscients de lo fàcil que es despertar el seu el interès,
sempre i quan tu estigues despert, creguis i posis passió al que fas. Per el
contrari, si tu no tens ganes de fer res i estàs “aplatanat” transmetràs aquest
sentiment als infants i als pares. Em de ser conscients del mal que pot
ocasionar aquesta desmotivació contagiosa en l’aprenentatge dels infants, del
mal irreversible que poden fer els docents amb la mala pràctica de la
professió...la motivació implica vocació i les dues son crucials a l’hora de
entrar dins l’aula i fer bé la tasca docent.
Tots sabem que l’educació infantil és fonamental pel
desenvolupament dels infants, que els aprenentatges que facin en aquest moment
els marcaran per molts d’anys, són els fonaments. D’igual manera, crec que
durant la carrera hem de tenir professors que hagin tingut relació amb l’educació
infantil o primària o que almenys sàpiguen del que parlen, que ens donin uns
continguts coherents i que ho enfoquin a
el que ens interessa. Que prediquin amb el que expliquen, es a dir, que si ens
parlen de constructivisme no es contradiguin mostrant comportaments
dictatorials i de l’antiga escola, ja que això desmotiva i desconcerta a l’alumnat
que es troba amb una repressió incomprensible, inhumana i impensable per el
segle XXI.
Al cap i a la fi, si volem un món globalitzat, hem
de tenir i proporcionar uns aprenentatges globalitzats i significatius, cercant
la motivació de nens i famílies donant sentit i posant passió a tot el fem a l’àmbit
educatiu.
