SOCIEDAD DE LA INFORMACIÓN, TECNOLOGÍAS DIGITALES Y EDUCACIÓN

Aquesta lectura m’ha sorprès gratament, ja que ha desmuntat pensaments que m’havia creat entorn a les tecnologies i per tant ha fet que en crees altres de nous. Per exemple, jo creia que les tecnologies havien set les promotores i d’alguna manera causants de la globalització, però en realitat la globalització es va donar bastant abans i la tecnologia només va accelerar aquest fenomen.

Autors com J. Echevarria ens donen diferents enfocaments, concretament quatre:

-           El primer és el mercantilista que va destinat a l’evolució  de les empreses  i per a els governs dels mon occidentalitzat.

-          El segon és el discurs crític-polític, al meu parèixer és el mes coherent i correcte, ja que és basa en el desenvolupament humà i el desenvolupament social.

-          El tercer és el tecnocentrista, que és centra i creu en que la tecnologia perfeccionarà la societat actual.

-          I per últim l’autor descriu un discurs apocalíptic, on és veuen les tecnologies com les causants del final del model il·lustrat de la societat com la responsable de que acabin els ideals i els valors de la modernitat. 

M’ha agradat que en el article s’exposessin les coses positives i negatives de les noves tecnologies de la informació i educació. Per un costat com ha ajudat a agilitzar tràmits burocràtics, ha donat llocs de feina i ha donat la facilitat de que realitzar tasques laborals a distància, s’ha augmentat el coneixement de altres cultures, fets i grups socials que es donen a tot arreu del planeta. Les tecnologies són útils per associacions, col·lectius, fundacions, instituts, organitzacions no governamentals etc. la seva organització i funcionament no seria el mateix sense les eines tecnològiques.

En contrapunt trobem el mal que ha causat el creixement industrial en el medi ambient. També l’evolució accelerada de la tecnologia ha fet que es donin un mal us de les tecnologies i que tinguem una sobredosis d’informació que moltes vegades no sabem utilitzar i que per tant juga en la nostra contra i ens complica la vida en compte de facilitar-nos-la.

El  fet de que es doni i es promogui la globalització fa que poc a poc es vagin perden molts trets culturals que abans caracteritzaven els pobles, ens aproximem a un uniformisme cultural. Per un altra part, som conscients que la tecnologia és cara i que per tant només en tenen accés aquelles societats que estiguen més desenvolupades econòmicament , fent així una bretxa encara més gran entre les desigualtats socials i econòmiques.

Un altra punt que crea desconfiança és el fet de exposar la nostra vida privada i per tant fer que el control sobre la població vagi creixen i es perdi la privacitat que abans teníem.

És evident que la tecnologia s’ha implantat i va avançant de forma trepidant i això ha provocat en les generacions més joves la necessitat de adquirir una alfabetització tecnològica per tal de poder seleccionar la  informació,  o crear-la mitjançant les eines informàtiques. Això ha provocat un canvi en el ensenyament que dista molt del que teníem fins fa ben poc, pensat per donar resposta a la societats industrials del s.XIX i XX.  L’article també ens fa ser conscients de que aquest canvi educatiu que integra les noves tecnologies com a eina principal de l’educació, suposarà una inversió econòmica per tal de dotar a tots els centres educatius de les eines i materials necessaris per tal de donar la resposta educativa i organitzativa de qualitat.  Seguint en la línia educativa, em de tenir en compte que per obtenir informació ja no estem  tan limitats com anys enrere, en els quals necessitàvem els llibres i els coneixements indiscutibles dels mestres, avui dia no hi ha informació que no puguem trobar a la xarxa i el mestre ha passat a ser un guia amb la funció de triar aquella informació que és necessita per adquirir el coneixent que ens interessa. Una altra punt necessari és el de fer dels alumnes persones crítiques que sàpiguen discernir les informacions errònies de les bones, saber sintetitzar la informació escollida.   Moltes vegades ens han dit, em llegit i comprovat que l’alumne passa a ser protagonista del seu propi aprenentatge...n’estic molt d’acord, això avui dia és una realitat, però sincerament no crec que l’educació mitjançant les TIC segueixi sent una activitat d’interacció humana intencional, com hem pogut veure les tic tenen una part positiva i negativa, per a mi el fet de que es perdi la interacció humana a conseqüència de la utilització de les TIC és una realitat i una realitat negativa, per tant sóc partidària de combinar, es a dir, utilitzar el paper igual que utilitzem l’ordinador i no centrar-nos únicament en els mitjans informàtics.