Aquesta lectura m’ha sorprès
gratament, ja que ha desmuntat pensaments que m’havia creat entorn a les
tecnologies i per tant ha fet que en crees altres de nous. Per exemple, jo
creia que les tecnologies havien set les promotores i d’alguna manera causants
de la globalització, però en realitat la globalització es va donar bastant
abans i la tecnologia només va accelerar aquest fenomen.
Autors com J. Echevarria ens
donen diferents enfocaments, concretament quatre:
-
El primer és el mercantilista que va destinat
a l’evolució de les empreses i per a els governs dels mon occidentalitzat.
-
El segon és el discurs crític-polític,
al meu parèixer és el mes coherent i correcte, ja que és basa en el
desenvolupament humà i el desenvolupament social.
-
El tercer és el tecnocentrista, que és
centra i creu en que la tecnologia perfeccionarà la societat actual.
-
I per últim l’autor descriu un discurs
apocalíptic, on és veuen les tecnologies com les causants del final del model
il·lustrat de la societat com la responsable de que acabin els ideals i els
valors de la modernitat.
M’ha agradat que en el article
s’exposessin les coses positives i negatives de les noves tecnologies de la
informació i educació. Per un costat com ha ajudat a agilitzar tràmits burocràtics,
ha donat llocs de feina i ha donat la facilitat de que realitzar tasques
laborals a distància, s’ha augmentat el coneixement de altres cultures, fets i
grups socials que es donen a tot arreu del planeta. Les tecnologies són útils
per associacions, col·lectius, fundacions, instituts, organitzacions no
governamentals etc. la seva organització i funcionament no seria el mateix
sense les eines tecnològiques.
En contrapunt trobem el mal que
ha causat el creixement industrial en el medi ambient. També l’evolució
accelerada de la tecnologia ha fet que es donin un mal us de les tecnologies i
que tinguem una sobredosis d’informació que moltes vegades no sabem utilitzar i
que per tant juga en la nostra contra i ens complica la vida en compte de
facilitar-nos-la.
El fet de que es doni i es promogui la
globalització fa que poc a poc es vagin perden molts trets culturals que abans
caracteritzaven els pobles, ens aproximem a un uniformisme cultural. Per un
altra part, som conscients que la tecnologia és cara i que per tant només en
tenen accés aquelles societats que estiguen més desenvolupades econòmicament ,
fent així una bretxa encara més gran entre les desigualtats socials i
econòmiques.
Un altra punt que crea
desconfiança és el fet de exposar la nostra vida privada i per tant fer que el
control sobre la població vagi creixen i es perdi la privacitat que abans
teníem.
És evident que la tecnologia s’ha
implantat i va avançant de forma trepidant i això ha provocat en les
generacions més joves la necessitat de adquirir una alfabetització tecnològica
per tal de poder seleccionar la
informació, o crear-la mitjançant
les eines informàtiques. Això ha provocat un canvi en el ensenyament que dista
molt del que teníem fins fa ben poc, pensat per donar resposta a la societats
industrials del s.XIX i XX. L’article
també ens fa ser conscients de que aquest canvi educatiu que integra les noves
tecnologies com a eina principal de l’educació, suposarà una inversió econòmica
per tal de dotar a tots els centres educatius de les eines i materials
necessaris per tal de donar la resposta educativa i organitzativa de qualitat. Seguint en la línia educativa, em de tenir en
compte que per obtenir informació ja no estem
tan limitats com anys enrere, en els quals necessitàvem els llibres i
els coneixements indiscutibles dels mestres, avui dia no hi ha informació que
no puguem trobar a la xarxa i el mestre ha passat a ser un guia amb la funció
de triar aquella informació que és necessita per adquirir el coneixent que ens
interessa. Una altra punt necessari és el de fer dels alumnes persones
crítiques que sàpiguen discernir les informacions errònies de les bones, saber
sintetitzar la informació escollida. Moltes vegades ens han dit, em llegit i comprovat
que l’alumne passa a ser protagonista del seu propi aprenentatge...n’estic molt
d’acord, això avui dia és una realitat, però sincerament no crec que l’educació
mitjançant les TIC segueixi sent una activitat d’interacció humana intencional,
com hem pogut veure les tic tenen una part positiva i negativa, per a mi el fet
de que es perdi la interacció humana a conseqüència de la utilització de les
TIC és una realitat i una realitat negativa, per tant sóc partidària de combinar,
es a dir, utilitzar el paper igual que utilitzem l’ordinador i no centrar-nos
únicament en els mitjans informàtics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada