dilluns, 28 de gener de 2013

PECHAKUCHA


Encara recordo el dia en que la Marina ens va oferir fer aquesta modalitat per presentar cada projecte realitzat als nostres companys. Jo ja havia escoltat parlar d’aquest tipus de presentacions per els meus companys, malgrat mai n’havia fet una. Ells deien que tenies vint segons per explicar cada diapositiva, en total també havien de ser vint. D’aquesta manera no havia favoritismes, tothom tenia el mateix temps per organitzar-se i els alumnes serien clars i concisos en les seves presentacions...a mi em va semblar força bé l’idea.

 La data de la presentació s’anava apropant i malgrat teníem el “pechakucha” quasi enllestit, seguíem pensant que no ens ensortiríem amb el temps i que amb tota la feina que ens quedava no tindríem casi temps per assetjar. El dia va arribar i ens vam cronometrar per tal de que ens dones temps a llegir la informació en cas de quedar-nos en blanc. El dia de la presentació vam arribar a les vuit a la universitat, es varen fer les quatre del vespre i encara no havíem dinat...quins nervis! Després, per la tarda van començar les presentacions i mentre escoltava als meus companys em sentia relaxada, pensava que tot aniria bé. Vam ser els últims per exposar i quan vaig veure a una de les meves companyes parlar molt ràpid per poder tenir temps a dir-ho tot vaig començar a sentir l’angoixa i la sensació d’ofec que pensava que no tindria...no sé quantes vegades em vaig entrebancar, ni quantes va passar la diapositiva sense que pogués dir el que volia. Es pot dir que no va ser un èxit, més bé un fracàs, la pitjor exposició que he fet mai! Vaig sortir de la classe pensant que odiava el “pechakutxa” i que dins de poc, durant les pràctiques hauria de repetir el mode de presentació...buufff...hauré de practicar moltíssim.   Ja he començat a fer recerca i he trobat una pàgina que està força bé i on es demostra totes les coses positives que té aquesta eina.

Cap comentari:

Publica un comentari