PECHAKUCHA

Encara recordo el dia en que la Marina ens va oferir fer aquesta modalitat per presentar cada projecte realitzat als nostres companys. Jo ja havia escoltat parlar d’aquest tipus de presentacions per els meus companys, malgrat mai n’havia fet una. Ells deien que tenies vint segons per explicar cada diapositiva, en total també havien de ser vint. D’aquesta manera no havia favoritismes, tothom tenia el mateix temps per organitzar-se i els alumnes serien clars i concisos en les seves presentacions...a mi em va semblar força bé l’idea.

 La data de la presentació s’anava apropant i malgrat teníem el “pechakucha” quasi enllestit, seguíem pensant que no ens ensortiríem amb el temps i que amb tota la feina que ens quedava no tindríem casi temps per assetjar. El dia va arribar i ens vam cronometrar per tal de que ens dones temps a llegir la informació en cas de quedar-nos en blanc. El dia de la presentació vam arribar a les vuit a la universitat, es varen fer les quatre del vespre i encara no havíem dinat...quins nervis! Després, per la tarda van començar les presentacions i mentre escoltava als meus companys em sentia relaxada, pensava que tot aniria bé. Vam ser els últims per exposar i quan vaig veure a una de les meves companyes parlar molt ràpid per poder tenir temps a dir-ho tot vaig començar a sentir l’angoixa i la sensació d’ofec que pensava que no tindria...no sé quantes vegades em vaig entrebancar, ni quantes va passar la diapositiva sense que pogués dir el que volia. Es pot dir que no va ser un èxit, més bé un fracàs, la pitjor exposició que he fet mai! Vaig sortir de la classe pensant que odiava el “pechakutxa” i que dins de poc, durant les pràctiques hauria de repetir el mode de presentació...buufff...hauré de practicar moltíssim.   Ja he començat a fer recerca i he trobat una pàgina que està força bé i on es demostra totes les coses positives que té aquesta eina.

PROJECTE MULTIMÈDIA

Fa unes setmanes que estem immersos en la realització del projecte multimèdia i és increïble lo ràpides que passen les hores quan treballem aquest projecte. Potser la manca de coneixements sobre el tema o la magnitud del treball ens ha fet passar moltes hores davant l’ordinador . La majoria de dies arribàvem a les nou del matí a la Universitat, dinàvem allà mateix i seguíem fins les nou de la nit...ha sigut un autèntic “non-stop”. Hem passat moments de tot tipus, nervis, angoixa quan no sabíem fer algun joc o no s’adjuntaven bé els àudios etc. El que he tret en clar es que la tecnologia pot facilitar la vida tant com complicar-la. I dic això perquè són moltes les avantatges que té el nostre projecte educatiu per els infants, només cal llegir la guia docent i veure tots els objectius que es volen i es poden aconseguir amb el projecte, així com totes les àrees i continguts que es treballen. Tot això ho podem aconseguir promulgant una feina lúdica i atractiva per els infants, però la part negativa és realitzar o aconseguir el material multimèdia. Per això, ara més que mai, els docents hem de compartir els materials ja creats i dedicar-li moltes hores a les TIC, ja que quanta més agilitat tens amb l’ordinador, pissarra digital etc. menys tardaràs i més gaudiràs realitzant jocs tant educatius com els que hem creat nosaltres...tota una experiència.

Menja sa és divertit! J

ASSEMBLEA AMB PISSARRA DIGITAL

Després de posar un vídeo d'una pissarra interactiva que utilitzaven nens de primària des de els seus propis pupitres amb un sistema poc conegut, us vull mostrar un vídeo més idoni per a nosaltres, ja que es centra en l’etapa d’educació infantil i més concretament en un moment molt important del dia l’assemblea. A aquesta escola la realitzen les activitats del començament del dia amb aquest sistema tant atractiu per els nens. Malgrat la pissarra es molt gran i no arriben a la part superior de la pantalla, la mestra els hi ajuda i els guia.

Potser l’actitud de la mestra es mes bé freda i una mica distant, però aquest vídeo el vull penjar per mostrar com treballen el moment del dia, sense ànim d’analitzar la actitud docent.

PISSARRES DIGITALS

La setmana passada varem dedicar la classe pràctica a fer una primera presa de contacte i a experimentar amb la pissarra digital. Alguns dels companys varen realitzar jocs com el Penjat, acabar oracions, jocs de lògica etc. trobats a la xarxa i que ens ofereixen un ventall molt ampli per a realitzar diferents activitats amb els nens i per treballar qualque competència.

 Una de les activitats que ens va proposar na Marina va ser la de crear un conte per explicar als infants i fer-los interactuar. Per poder-lo realitzar el mestre pintarà a diferents diapositives les imatges de la història i una vegada les hagi creat les podrà emmagatzemar a una carpeta com qualsevol arxiu i utilitzar el material quan ho trobi oportú. Aquesta activitat tant simple té moltes coses positives, ja que la pissarra es com un gran projector  on els nens/es poden veure millor les imatges i és molt més motivador per a ells el fet de tenir un conte a un suport digital, també podem afegir-li música i modificar-lo o afegir-li elements o efectes tantes vegades com vulguem. 

Després d’aquella classe he estat fent recerca sobre com utilitzen les pissarres digitals a les escoles i la meva sorpresa ha set trobar aquest vídeo que ens presenta un material que no sabia ni tant sols que existia.

Mai t’aniràs a lleure sense sabre una coseta més!

I teach, therefore you learn, or do you?

Com utilitzar les TIC a l'escola?

És evident que les TIC estan provocant un canvi metodològic en l’escola, han donat pas a noves formes de jugar, de relacionar-se i d’interactuar en diferents àmbits, tant en el familiar com social o escolar. Per tant, és evident que la manera d’aprendre dels infants ha canviat de forma significativa, ara la motivació gira entorn a les noves tecnologies i els docents s’han d’aprofitar i extraure totes les coses positives que aquest ens presenta. Per això es necessari motivar i treballar amb les famílies. Potser moltes d’elles tenen coneixements molt bàsics d’eines informàtiques, per tant una bona forma d’establir una relació d’ajuda i complicitat és fer escoles de pares on es puguin impartir tallers, per tal d’intercanviar coneixements i poder augmentar la comunicació i la participació de les famílies en el món escolar. Tot això es pot fer mitjançant eines com els blogs o les pàgines web de l’escola, on podran observar el que se fa a la classe del seu fill/a, els esdeveniments que ofereix l’escola així com fer comentaris i comunicar-se amb el docent o l’equip directiu.

Per treballar les mitjançant les TIC a una aula d’infantil podem utilitzar multitud de recursos, podem fer fotografies, mirar amb el projector, fer activitats amb la pissarra digital (trencaclosques, contes, dibuixos etc.), amb l’ordinador podem fer jocs multimèdia, realitzar recerques sobre qualque tema que ens interessi.

Gràcies també a la xarxa podem contactar amb escoles del nostre voltant o d’altres països, intercanviar experiències i aprendre conjuntament.

Amb tot això vull dir que les noves tecnologies tenen un ventall de possibilitats molt ampli que hem de sabre explotar de la manera més crítica i correcta possible i que ens servirà per millorar la nostra tasca docent i els aprenentatges motivadors dels infants.

COM PODEM SER MOTIVATS? COM PODEM MOTIVAR?

Avui dia som alumnes i ens han de motivar a nosaltres,potser això ens doni més forces i recursos per aplicar a les aules i així motivar als nostres futurs alumnes.

Molts de nosaltres ja hem treballat amb un grup d’infants i en som conscients de lo fàcil que es despertar el seu el interès, sempre i quan tu estigues despert, creguis i posis passió al que fas. Per el contrari, si tu no tens ganes de fer res i estàs “aplatanat” transmetràs aquest sentiment als infants i als pares. Em de ser conscients del mal que pot ocasionar aquesta desmotivació contagiosa en l’aprenentatge dels infants, del mal irreversible que poden fer els docents amb la mala pràctica de la professió...la motivació implica vocació i les dues son crucials a l’hora de entrar dins l’aula i fer bé la tasca docent.

Tots sabem que l’educació infantil és fonamental pel desenvolupament dels infants, que els aprenentatges que facin en aquest moment els marcaran per molts d’anys, són els fonaments. D’igual manera, crec que durant la carrera hem de tenir professors que hagin tingut relació amb l’educació infantil o primària o que almenys sàpiguen del que parlen, que ens donin uns continguts coherents  i que ho enfoquin a el que ens interessa. Que prediquin amb el que expliquen, es a dir, que si ens parlen de constructivisme no es contradiguin mostrant comportaments dictatorials i de l’antiga escola, ja que això desmotiva i desconcerta a l’alumnat que es troba amb una repressió incomprensible, inhumana i impensable per el segle XXI.

Al cap i a la fi, si volem un món globalitzat, hem de tenir i proporcionar uns aprenentatges globalitzats i significatius, cercant la motivació de nens i famílies donant sentit i posant passió a tot el fem a l’àmbit educatiu.